[youtube=http://es.youtube.com/watch?v=_Z1sj7gzpCk]

El film conta la història, però, de com en 1975 dos periodistes del New York Times, Sidney Schanberg (Sam Waterston) i Dith Pran (Haing S. Ngor) posen de relleu com els marines estigueren sembrant el terror amb poblets bombardejats, selves cremades, infants decapitats i dones violades: el gran Mekong asiàtic convertit en riu de sang. A més d’això, també mostra les conseqüències personals dels dos periodistes per la seua iniciativa de superar la censura militar. Qui més patí va ser sobretot el cambotgià Dith Pran que, en haver-se quedat per ajudar a Schanberg a cobrir la caiguda de la capital, Phnom Penh, en mans dels comunistes, es va veure atrapat en les tortures i penúries dels esgarrifadors camps de “reeducació” dels Khmers Rojos.

Des d’ací vull donar l’enhorabona a la companya Claudia Seva per la iniciativa del cine-fòrum que, malgrat la descoratjadora resposta gairebé nul·la del públic, s’ha mantingut ferma fins al final. La també companya del grup Veintidós ens oferia als estudiants de periodisme una ocasió de fer quelcom més que estudiar al campus d’Elx.

Més informació:
Canal 3/24: “Mor el fotoperiodista Dith Pran, un dels supervivents més cèlebres del genocidi de Cambodja“, 31 de març de 2008.