Esguards és una publicació "transmediàtica", com diria Tascón

Mentres escoltava la intervenció de Mario Tascón en les IV Jornades de Periodisme, que van acabar per ser de caire internacional, em va venir al cap el lloc d’esguards.com. Va ser just en el moment en què Tascón hi diguè que cada vegada sorgeixen més i més “publicacions transmediàtiques“, en una ponència farcida de referències a Marshall McLuhan, així com de vocables d’esoterisme macluhanià, sobretot per allò de “avançar cap avant mirant l’espill retrovisor”. Precissament “Esguards” és un projecte que busca, des d’una prisma valenciana de pensament, conjugar cadascuna de les expressions periodístiques i creatives, si bé la creació audiovisual hi té més pes.

Al seu lloc web ofereix seccions de fotografies, escrits, àudios, així com tot tipus d’audiovisuals, tant de videocreacions fins als reportatges i documentals. Segons el Diccionari Alcover-Moll, el mot “esguard” té un significat molt polièdric, doncs estan semànticament interelacionats. Pot referir-se a una manera significativa d’observar quelcom, bé tenir una actitud de consideració atenta per la manera d’observar, o bé allò que es pot comprovar d’una manera ràpida. Definitivament, aquest gust per la “condensació semàntica” potser serà que també son macluhanians els impulsors d’Esguards, el periodista Daniel Martín (que va dirigir el documental “A l’ombra de València, la riuada dels pobles” d’InfoTV), i el dissenyador Francesc Llorenç.