Torres Kumbrian: "Kapuściński és el gran portaveu del genocidi armeni"

El Seminari Ryszard Kapuściński de la UMH va iniciar ahir la primera de les dues jornades amb què compta per a analitzar tant l’obra d’aquest periodista polonès, com la manera que el seu treball ha influenciat al món del periodisme. La mesa va iniciar-se a les 11’00h. amb les ponències d’Agustín Vico, periodista expert en l’obra de Kapuściński, i de Rubén D. Torres Kumbrian, politòleg i professor de la UNED. “Té de manera innata una capacitat d’empatia que el permet submergir-se sense cap dificultat en l’entorn dels altres anònims”, va ser la reflexió amb què ha arrencat Torres el col·loqui sobre l’autor d’Imperium. Aquest llibre va ser, precissament, el tema central de la xerrada, sobre el qual Vico explica que la seua primera font són els seus propis records. “El propi Kapuściński és una font que escolta, que mira i que es passeja”, va il·lustrar.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=QbAB2lcJXUw]

Torres va analitzar la utilitat sociològica de la tasca de Kapuściński des de quatre premises, mentres es passejava en una aula plena de panells que desgranaven dades de tot tipus sobre Polònia, fetes per l’IES Cap de l’Horta. Primer va descriure al periodista com un comunicador social amb una empatia natural, i desprès va valorar el seu treball com a traductor de significats socials i culturals.  Tot seguit va defendre apassionadament que Kapuściński ha protagonitzat una revolució historiogràfica, ja que “dóna conèixer d’una manera innovadora realitats singulars, desconegudes i, generalment, mal construïdes”; en aquest punt, atès l’origen armeni de Torres, el politòleg va emocionar-se al posar d’exemple la manera com Kapuściński descriu la realitat d’Armènia i, per això, l’ha qualificat com “el gran portaveu del drama del genocidi armeni“. “És un periodista que pren posicionament pel seu compromís social amb les persones que pateixen“, va explicar Torres, i que per això “no utilitza dades estadístiques, sinò el testimoni i el context d’herois anònims”.

Vico va aportar la perspectiva periodística (esq.), i Rubén D. Torres (dta.) ho féu en la vessant sociològica

La segona part de la mesa va correspondre per a Agustín Vico, qui va assegurar que Kapuściński “és periodisme pur i dur, del bó i a imitar” perquè, segons ell, “és un treball que trascendeix en el temps”. Abans de fer un llarg anàlisi d’Imperium, ha pres la trajectòria del polonès com a referència per a fer autocrítica; per a Vico, els periodistes ténen tendència a culpar als demès, i posen excuses en la manca de mitjans, per a no haver d’aprofundir en les problemàtiques socials. Així que Vico espera poder trobar una resposta en l’obra de Kapuściński per a la crisi del periodisme. Alhora que valorava aquest llibre, en què comprèn cròniques de viatges a quinze països de la URSS, Vico considera que l’obra s’ha fet prenent dues fonts principals, les memòries del propi Kapuściński i els testimonis de les víctimes de la dictadura soviètica. “Escriu allò que viu i, sobretot, dialoga amb la gent que ho viu”, va resumir d’un llibre que considera de gran qualitat, especialment quan les intencions de Kapuściński d’escriptor o de periodista es confonen.

Els ponents no van ser els únics que han opinat sobre aquest “polonès universal”, com el va descriure Torres. Fin si tot, hi haguè un debat amb els estudiants sobre l’objectivitat d’Imperium per no haver inclós un punt de vista contrari que, per a alguns alumnes, hauria sigut útil per a equilibrar-ho. “Els seus textos predominen un enfocament bipolar, dels que dominen i dels dominats, però Kapuściński adopta una postura cap als fets, pel seu compromís amb els que pateixen”, va dir Torres al respecte. Com a anècdota, Torres va convidar als estudiants visitar Polònia perquè és “un plaer obligat” i, a mode d’acudit, va fer un consell de viatge: s’ha d’aprendre a pronunciar tres paraules en polonès que són dzień dobry (bon dia), dziękuję (gràcies)  i gin-tonic.

Per descomptat que no es tracta d’un problema aïllat i concret a la UMH, sinò una conseqüència de la situació general de l’àmbit universitari espanyol, de la nul·la accessibilitat per a les persones sordes. Passa a jornades, seminaris, classes presencials, projeccions audiovisuals i treballs pràctics. Passa a la UA (on també hi vaig estudiar), la UCM, la UV o a la UAB (on també hi estudiarè). Tan sols el  2,8% dels sords espanyols acaben els estudis universitaris (pág. 46), davant del 20,6% del conjunt de la societat espanyola. És prou amb observar: Quants estudiants sords té la UMH? I quants treballadors de serveis i manteniments del Campus d’Elx són sords?. Irònicament, de la mateixa xifra, 3%, és el cup de places reservades a la universitat per a totes les discapacitats. Però l’objectiu no és tan sols matricular-se, sinò acabar dins d’eixe altre 3% raquític de titulats universitaris sords. A ser possible, fins i tot, per a arrodonir la xifra cap amunt.

Amb tot i tot, em consta que aquestes jornades han sigut d’un interés i d’una especialitat temàtica en el camp de periodisme que ha deixat palès, any rere any, l’afany de superació de l’Àrea de Periodisme de la UMH. Enhorabona. Però el fet qué en unes jornades d’experts de comunicació, precissament, hi hagueren barreres de comunicació hauria de fer reflexionar per als anys vinents.

Els portaveus d'estudiants de cada universitat exposen les conclusions

Les conclusions de la quarta edició de les Trobades de Joves Lectors s’han caracteritzat per haver sigut molt crítica amb la “ingerència” de la mentalitat empresarial en la redefinició dels rols de la professió periodística, arran de la irrupció d’internet i altres noves tecnologies com a eines habituals de treball. No sols això, sinò que fins i tot, de contrapartida, han suggerit als grans grups de comunicació facen plans “per a regionalitzar-se, reduir el seu tamany i canviar el seu model de negoci”.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=a5fD04zjxnw]

La participació per primera vegada d'estudiants de la UMH ha estat d'interès per a una agència de notícies local

Per tant, el problema no és internet, sino la manera com les empreses han adaptat els mitjans tradicionals a les noves tecnologies. Si bé marcaven una línia divisòria molt clara entre l’empresari i el periodista, han sigut molt més flexibles entre el periodista ciutadà i el periodista profesional. De fet, al debat des del Mas Silvestre els estudiants veuen positiu que el ciutadà amb els blogs, o altres eines comunicatives, col·labore com a font o interactuant amb el periodista, perquè l’agenda dels mitjans estiga menys condicionada pels interessos de les grans corporacions.

Així, amb el recolzament del periodisme ciutadà, aposten pel periodisme de proximitat, de carrer i de preguntar sempre a les rodes de premsa institucionals. Per tant, creuen que la feblesa de les grans corporacions per la crisi és hui dia una oportunitat per a dignificar la professió periodística. A més a més, la UMH i la Universitat de Vic han rebut mencions especials en les conclusions, la primera com a model docent a destacar enguany, i la segona com a model professional. Quant al model docent, consideren encertat que s’utilitzen els blogs com a eina de treball habitual, que s’ensenyen als estudiants a tenir iniciativa pròpia en qualsevol fase del procés de producció periodística, així com esperonar-los fora del campus universitari per a trobar temes locals en què treballar.

Per a més informació sobre Canyamars, visiteu el blog de Lorena Escandell.