El 40% dels que viuen a Copenhaguen van en bici a la feina

En la novela La Srta. Smila y su especial percepción de la nieve, que va esdevenir  best-seller a l’any 1992, es descriu de la següent manera la ciutat: “Copenhaguen emergeix gradualment del camp circumdant. Llocs con París, Nova York o Londres són tan grans que no ens dónen la sensació de tenir un centre bén definit. La grandària de Copenague el permet tenir el dinamisme i el pes cultural d’altres ciutats importants, sense perdre per això l’accessibilitat d’una ciutat petita”. Probablement, l’escriptor es refereix a la “ciutat petita” al casc urbà, els límits dels quals estan vorejats per nombrosos canals que gairebé el converteixen en una petita península. En tot cas, és veritat que és una ciutat bén pensada, encara que al principi hi ha la sensació que els monuments estan escampats d’una manera caòtica, sobretot quan se’n ix de l’estació de trens.

De fet, encapçala la llista del Top 20 Most Livable Cities de la revista Monocle, una interessant publicació d’origen canadenc que es dedica a donar una perspectiva mundialista sobre política internacional, cultura i disseny per a lectors que es consideren cosmopolites. La ciutat, el nom del qual significa “port dels mercaders”, bén es podria considerar com la tercera capital de cultura a Europa, tan sols per darrere de Londres i París. Cal dir, però, que la vitalitat de la ciutat gairebé es concentra durant l’estiu, especialment entre la segona meitat de maig i la primera quinzena de setembre, que és quan es concentren la majoria de les activitats culturals, artístiques i d’esplai, així com l’horari d’obertura de la gran majoria dels museus i visites a monuments.

Entrada a la Comuna Lliure de Christiania

Hi ha dos aspectes fonamentals quan es visita la capital, sobretot per a entendre la mentalitat danesa: s’ha de visitar la “Comuna Lliure” de Christiania (barri de Christianhavn), i s’ha de recòrrer les distàncies en bicicleta. En aquest apunt no hi ha cap foto pròpia meua, i el motiu és que és molt difícil fer fotos muntat a una bicicleta. Caldria primer  un curs de malabarisme. A més, a la “Comuna Lliure” de Christiania és taxativament prohibit fer fotos.

La meua estada a Copenague ha coincidit, una altra vegada, amb l’inici d’unes jornades d’activitats d’allò més interessants. En aquest cas, ahir començava la setmana It’s a small world, dedicada a la temàtica del disseny i de les arts, bé del disseny gràfic i plàstic, com del disseny industrial, sobretot de mobles i d’interiorisme que, per a un mediterrani com jo, em costa de trobar el matís de diferència amb l’estil d’Ikea; però que per intentar no falte.

I'm looking for a good time

“Blogs, blogs blogs. I’m looking for a good time“, sonava hui al meu cap, parafrasejant a la sex-symbol huitantera Sabrina Salerno. Bromes a banda, he afegit al meu blog una selecció d’enllaços relacionats amb el disseny gràfic de la premsa escrita. El que més em cridà l’atenció és la profusió de termes per a definir a la persona que treballa en disseny gràfic en un mitjà imprès: “disseny periodístic”, “informació visual”, “disseny informatiu”, “infografia”, etc.  En anglès el ventall de termes és encara més ampli.

El que més m’ha costat trobar han estat blogs sobre treballadors de disseny gràfic dels mitjans impressos més importants a Espanya, el País Valencià o la resta dels territoris de parla catalana. Si en coneixeu cap, us agrairia que m’ho comentàreu a tot davall d’aquesta entrada (gràcies!).

Blogs especialitzats:

• Alberto Cairo: Infografía, visualización y periodismo.
• Cuatro tintas: Blog d’Unai Garmendia, dissenyador gràfic.
• Cuatro tipos: Blog de quatre dissenyadors valencians (Javier Pérez, Diego Olbiol, Tomás Gorria i Herminio J. Fernández). Segons ells mateixos: “Creíamos que el diseño periodístico cambiaría el mundo. Pero ahora nos lo estamos pensando.”
• En caja baja: També fet entre quatre persones, és un blog que parla sobre la relació entre la premsa i el disseny.
• Fotonostra: Informació sobre el món de la fotografia i el disseny gràfic digital, així com d’un bon grapat d’àlbums de fotos.
• Quinta tinta: Blog sobre disseny i premsa, fet per Diego Areso, periodista i dissenyador gràfic. Actualment és Cap de Disseny del diari espanyol Público.
• Visual Mente: Blog de Norbi Baruch, dissenyador gràfic que treballà per a Página/12, La Razón i La Nación, com a Director d’Art.
• Yo hago los dibujitos: Blog d’Encarni Hinojosa, que treballa a La Voz de Cádiz. També col·labora a Tinta Digital.
• Infografistas: Blog de Chiqui Esteban sobre infografía periodística.
• Maquetadores: Blog de Paco Oca sobre disseny periodístic.

Departament de disseny:

• Sexta columna: Blog del Departament de Disseny i Producció del diari 20 Minutos.
• Caja de imagen: Departamento de Diseño Gráfico del Heraldo de Aragón.
• Fuchicadores: Departament de disseny de El Progreso de Lugo.
• Infografando: Blog dels infografistes del diari portuguès Público.
• Infografia (Diario Negocio): Blog dels infografistes de Diario Negocio.

Anglo, Brit or American:

• Information Aesthetics: Blog d’Andrew Van der Moere, dissenyador australià.
• News Designer: Recomanat per a visita diària. Blog sobre disseny gràfic a la premsa. Fet per Mark Friesen, dissenyador periodístic del diari nordamericà The Oregonian; anteriorment també va treballar a les publicacions de Columbia Missourian, Gazette-Times (Oregon), and The Ledger (Florida).
• magCulture: Blog sobre disseny gràfic en magacíns i periòdics. Mantingut per Jeremy Leslie, Director Executiu en Creativitat en la publicació John Brown, adreçada al pùblic londinenc.
• Dexigner: Portal novaiorquès sobre disseny gràfic, especialment en cartellisme i premsa.
• Design Observer: Blog en anglès sobre disseny, cultura i periodisme.