Barbara Kruger, dissenyadora gràfica dels anys 60

El grup Veintidós s’ha replantejat la imatge de CINEMEDI, el nostre projecte de Producció Periodística, una tasca en què m’ha permet conèixer a Barbara Kruger. Casualment, si bé també mínimament, l’estil que buscava de trobar coincidia amb la seua obra: tipus de lletres amb gruix contundent, de moviment itàlic, amb un blanc radiant i sobre fons de colors durs. Però ella conseguia allò que a mi m’hi mancava; perdoneu la gosadia d’atrevir-me a comparar-me amb ella, però vaig descobrir que el treball gràfic ens resultava senzillament dèbil davant la seua contundència visual i la seua força crítica. Encara que mínima i casual, va ser prou per a deixar-nos influenciar pel seu estil, òbviament, sense ànim de plagi.

No sóc l’únic que s’ha rendit davant Kruger: Shefard Fairey, autor del conegut cartell icònic d’Obama amb la paraula hope (esperança), així com de la marca visual i la maquetació de la revista nord-americana Obey, reconeix que és una de les seues principals inspiracions. Altres influències travessen l’Atlàntic, com el cartell electoral de Ségolène Royal, la candidata socialista a les eleccions franceses de 2007. No és pas d’extranyar que ambdós casos ha estat per a una finalitat política, ja que la seua obra duu eslògans com ara «Primer compre desprès existisc», «No pots dur-te els diners a la tomba», «El teu cos és un camp de batalla», «Com és que t’atreveixes a no ser jo» o «Tu no ets tu mateix». Per acabar d’adobar-ho, si ens llegim la seua biografia, sabrem que la seua feina va estar molt vinculada a moviments feministes i anticonsumistes.

Semblances evidents entre l'estil de Kruger (esq.) i el cartell electoral de Royal.

Però la nostra raó per a inspirar-nos en el seu estil no és pas per motius ideològics. Creiem que l’estil d’aquesta dissenyadora, que va treballar en «Condé Nast Publications», «House and Garden» i «Aperture», és atractiu en un mitjà on la fotografia té un rol important, com és en el nostre projecte. I més encara si en les fotografies gairebé sempre el subjecte són les persones, com passa en la seua obra. La manera de donar força a la imatge mitjançant una bona composició tipogràfica del missatge, així com l’estructuració de l’espai dins de l’àrea de la fotografia. Fins i tot m’he atrevit a proposar al grup que la portada de la revista la fotografia de fons podria ser en blanc-i-negre. En una època on el color no és cap novedat, o fins i tot un abús, potser que el blanc-i-negre i frases en colors siga una bona manera de transmetre un missatge, tot plegat.

Per últim, us enrecordeu de la portada guanyadora dels magacíns nord-americans del 2008? Sí, aquesta que hi surt el governador novaiorquès Eliott Spitzer al The New Yorker. Doncs bé, és idea seua. Certament, el seu feminisme roig amb tipografia de lletra Futura hi ha tocat de mig en mig.