“What is the What”, de Dave Eggers

L’odissea dels xiquets perduts

Eggers empeny al lector a fugir corrents de la tragèdia amb aturades de descans, breus però nombroses, en què juga amb la resiliència dels personatges

L’escriptor nord-americà Dave Eggers va entrar en el món de la literatura anglesa amb propostes creatives que van crear polèmica al seu país. Eggers estrenà la seua ploma amb A Heartbreaking Work of Staggering Genius en l’any 2000 (del que no es disposa encara una traducció en català), un llibre de memòries sobre la tragèdia que va viure el propi escriptor quan, amb 20 anys d’edat, i en un interval de cinc mesos, van morir el seu pare i la seua mare ambdós de càncer, hi hagué d’abandonar els estudis de periodisme, va haver de fer-se càrrec del seu germà d’huit anys d’edat (perquè cap dels altres tres germans més grans que ell ho feien) i es va traslladar de Chicago cap a la ciutat californiana de Berkley per viure amb el seu germà petit, i començar una vida de bell nou. En la seua història, però, es va prendre llibertats creatives en afegir una lleugera ficció, en un treball que convencionalment es considerava una biografia amb fets estrictament reals. Així doncs, ja fa deu anys enrere que als EUA hi va haver el mateix debat que ara sacseja entre els escriptors europeus a propòsit de la llibertat literària de Kapuscinski, per la possible ficció afegida en les seues cròniques periodístiques.

És lícit recòrrer a la ficció en llibres que pretenen ser biogràfics, cròniques o memòries? Quina és la frontera entre la ficció i la realitat? Es poden narrar uns fets reals amb llibertat literària? Mark Twain, Kapuscinski, Cortázar i el propi Eggers són escriptors tenen l’habilitat d’empènyer el lector a convertir-se en immigrants d’una altra realitat: amb Twain viatgem pel temps, Kapuscinski se situa i observa darrere la mirada de l’altre, i Cortàzar decontrueix els ponts entre la racionalitat i la irracionalitat. Eggers, en canvi, empeny al lector a fugir corrents de la tragèdia amb aturades de descans, breus però nombroses, en què juga amb la resiliència dels seus personatges. Desdibuixa la felicitat i la desgràcia, la diversió i la supervivència, l’amor i la crueltat amb la mateixa manera en què difumina la realitat i la ficció. La llibertat creativa permet a l’escriptor introduir‑nos en la ment i el cor d’un personatge que, contràriament del que es pot semblar en un principi, no és tan diferents a nosaltres. Un personatge que parla en un temps i llocs llunyans, i que passa ser el nostre guia en una història de frustracions i satisfaccions, d’il·lussions i decepcions. Un guia que, tot i ser d’un llogaret difícil de situar en el mapa per a molta gent, connecta amb les nostres inquietuds per l’experiència dels xiquets que han viscut la Guerra Civil espanyola, i per la nostra solidaritat amb els xiquets sahrauís que estiuegen a Catalunya.

Un xiquet sudanès és, doncs, qui ens guia en una trepidant odissea novel·lada per Eggers amb What is the what, publicada en 2006. El subtítol d’aquest llibre (que no ho recull la traducció en català “Què és el què”, una incomprensible pífia) afirma que es tracta de “l’autobiografia de Valentino Achak Deng en una novela de Dave Eggers”. Aquesta petita però significant nota aclareix que el debat sobre la ficció i la realitat ha quedat superada als EUA amb una obra difícil de classificar. Com pot algú escriure la història d’una altra persona i que resulte ser alhora “autobiogràfica”? Siga com siga, és un experiment de ventrilòquia literària que realment funciona, tot i que el resultat de la traducció en català desvirtua un poc la senzillesa de la véu de Deng que es percep en la versió original en anglès. Véus que transmeten una magnífica senzillesa i, alhora, cada frase enclou la densitat dels pensaments de tot el llibre sencer. Perquè no és tan sols el resultat de la imaginació d’Eggers, sinò també de moltes hores de treball, dedicació i investigació al voltant del conflicte entre el nord islàmic i el sud cristià del Sudan. Hores que també s’han emprat en llargues converses amb el seu amic Deng, i d’escoltar-los una i altra vegada amb els cassets en què han quedat enregistrades.

Sí, Deng és un xic que existeix en la realitat i que viu actualment als Estats Units. Quan era un xiquet amb poc més de sis anys d’edat, hagué d’abandonar sobtadament l’aldea de Marial Bai, d’ètnia dinka i de religió cristiana animista, força al sud de Sudan. Allà vivia amb els seus pares, es divertia amb els seus amics Moses i William K amb una relluent bicicleta del què no s’atrevien a treure l’embolcall, i on flirtejava amb Amath a la vora d’un riu malgrat que tenia més anys que ell. Aquesta vida amena va ser esgarrapada el dia en què el llogaret va ser devastat pels soldats del govern islàmic de Jartum, amb l’ajuda de les terrorífiques milícies a cavall d’altres tribus aràbigues anomenats murahaleen (“viatgers”, en àrab). En la confusió d’aquesta salvatjada, Deng fuig a corre-cuita fins que es perd enmig de la sabana africana.

Ací comença la història d’un xic perdut que aviat trobaria altres xics perduts que, amb ell, afronten junts un viatge carregat tragèdia cap a Etiòpia. Guiats per un adult rebel de l’Exèrcit d’Alliberament Popular del Sudan (EAPS), contraris al govern islàmic, una filera índia de prop de quatre‑cents xiquets viu una odissea èpica en què cada dia mor algú de malaltia o de fam. En què cada nit algú acaba com a menjar tendre per a lleons i cocodrils. En què en cada decepció generalitzada algú embogeix i decideix ajeure’s al terra i esperar a la mort. En què cada imprudència infantil algú es desintegra en l’explosió d’una mina o desprès del xiulet d’una bomba llençada des d’un Antonov. En què cada ferida oberta és motiu de visita de voltors com a ambaixadors d’una mort indefugible.

Malgrat tot, els “Xics Perduts de Sudan” es mantenen cohesionats al llarg del viatge per la solidaritat pel sofriment col·lectiu i la instint de supervivència; també pel somni d’Etiòpia, un nom que mai no ho havien sentit abans i que per a ells sona com a “utopia”, una terra màgica i paradisíaca plena d’abundància, amor i confort, sorgida de les al·lucinacions de supervivència psicològica. Res més lluny de la realitat, allà els esperen en un camp de refugiats per a convertir-los en xiquets soldats.

Però el llibre no és tan sols un relat d’horrors, tot i que hi conté històries força espantoses. Tampoc és limita a ser un testimoni de violació dels drets humans i de la condició humana més elemental. Eggers ha deixat en l’obra de What is the what un bon grapat de passatges força divertits amb què converteix la història de Deng també en una novel·la picaresca d’adolescents. En una entrevista a la revista Times en novembre del 2006, aquest representant del post‑modernisme literari afirma que intenta “reflectir la vida sencera, en global, no sols el desastre rere desastre”. La vida sencera de Deng és, abans que res, un formidable relat d’autosuperació, i de la capacitat de posar bona cara al mal temps, i de gaudir els bons temps quan vénen.

La germanor d’aquest petits viatgers supervivents perdura més enllà d’Àfrica ja que, quan són traslladats als Estats Units com a refugiats amb l’ajuda de l’ACNUR, un jovent de prop de quatre mil sudanesos s’organitzen sota l’aixopluc de la Fundació dels Xics Perduts del Sudan. La vida dels sudanesos als EUA també transcorre paral·lelament en el llibre, gràcies a una discreta ziga‑zaga maniobrada per Eggers. Els sudanesos intenten comprendre per primera vegada valors occidentals com ara individualisme, privacitat, la igualtat de gènere i altruisme. Deng resumeix els objectius principals de tot un occidental en: treball, cotxe, estudis i casa. Però aquesta part de la història també constitueix l’altra cara de la moneda de violències, dificultats i incerteses que no són pas exclusives de la terra africana.

La intrigant qüestió que es planteja ja abans de la primera pàgina del llibre, en la coberta: “Qué es el qué”, és un títol que esgarrifaria als experts de màrqueting, però que farà delícies al lector a partir d’una llegenda mitològica dels dinka. Per a Deng, la recerca del “què” l’ha dut als Estats Units, on ha acabat per crear una fundació educativa amb els guanys econòmics d’aquest llibre. De moment hi ha reconstruït l’escola enderrocada pels murahaleen, i hi ha fundat el primer institut de secundària. Deng ha caminat molt amb els “Xics Perduts” i hi ha arribat lluny. Però el seu camí no ha acabat, i hi arribarà més lluny encara.

cortazar, dave eggers, Kapuściński, mark twain, que es el que, sudan, valentino achak deng, what is the what