UMH: "Una cosa és ser polivalents, i una altra pluriempleats"
Positiu. La captació del públic ha estat en tot moment adreçada, sense pampullejar gaire l’ull, a les explicacions [pdf] que donàvem sobre la metodologia de les assignatures Llenguatge i Tècniques de Periodisme Escrit (LTPE, 3r) i Producció Periodística (4t). L’ús dels blogs com a eina sistemàtica de treball ha esdevingut una novetat per als estudiants de periodisme de les universitats de parla valenciana com són la UAB, la UPF, la Ramon Llull, entre altres. Han considerat innovador el fet que els nostres treballs siguen preceptivament de temàtica especialitzada i d’àmbit local sobretot, però, que siguen publicats en blogs. Com que ultrapassen l’àmbit intern universitari i, per tant, han observat que treballem en un entorn més semblant al món laboral, així com la possibilitat de conformar una agenda de contactes ja en la universitat. Pel que es veu, els seus textos acaben en les mans de professors i desapareixen.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=GCALYIPIQB0]
Vaig iniciar la xerrada amb una salutació en llengua de signes, i tot seguit vaig projectar una entrada d’aquest blog sobre Canyamars, com a exemple del que passaria si la ponència tinguera lloc a Elx. És a dir: cobertura immediata i rigorosa. “Que sortim nosaltres?!”, hi va exclamar algú. Una vegada finalitzada la segona part de la ponència, que em pertocava a mi, va tenir lloc el debat. La majoria de les intervencions van referir-se a casos semblants en altres universitats de fer treballar els estudiants en un entorn”real”, però tots van coincidir que en pocs casos s’arribava a l’exigència pràctica de la UMH. “Mai no s’acaben els temes locals amb tants d’alumnes?”, va preguntar un estudiant un poc sorprès que els temes els hàgem de triar els propis estudiants, sota supervisió dels professors. “Hi han tants temes locals per parlar que fins i tot en algun cas ens prenen com a font perquè generem continguts nous”, va ser la nostra resposta.
Per altra banda, el concepte de “periodista-orquesta” va tornar a ser criticat per estudiants catalans, ja que consideraven que la nostra universitat ho fomentava. La meua resposta va ser de comprensió, vaig solidaritzar-me contra la precarització laboral en la feina periodística; “no és el mateix haver de ser polivalent com a periodistes versàtils que volem ser, a que ens consideren pluriempleats perquè no vulguen valorar la nostra qualitat periodística”, vaig defensar. No contrastant, vaig considerar necessari que a l’àmbit universitari se’n duga una formació polivalent “per a saber quins han de ser els nostres primers passos cap a l’especialització una vegada que ja siguem al món laboral”.
Canyamars, comarcal, estudiants, joves lectors, local, orquesta, periodisme, periodista, polivalència, precarietat, UMH, Universitat d'Elx, Universitat Miguel Hernández






Isa diu:
Ei Montxo!
Molt de gust d’haver-vos conegut aquest cap de setmana, malgrat que no haguem tingut oportunitat de xerrar massa.
Deixa’m afegir que és del tot incert que no tinguem blogs també nosaltres, el que passa és que en cap cas els enfoquem cap a la ciutadania general, sinó que acaben essent “memòries” d’assignatures particulars i, per tant, d’interès reduït. Lamento que de la nostra facultat no ens hagués acompanyat ningún company de darrer curs de periodisme (5è) per acabar-ho de matitzar. De totes maneres, crec que ha estat una gran experiència per tot el que s’ha compartit a nivell general.
Espero que podem coincidir aviat, tot i que dubto poder venir a les vostres properes jornades (pinten molt interessants).
Que descanseu força, donat que deveu haver arribat molt tard a casa.
Espero que poguem mantenir el contacte. Ha estat un plaer.
Isabel URV